L’Acta europea d’accessibilitat als serveis digitals: què s’aplica des del juny del 2025

01On som

L’Acta europea d’accessibilitat (obre un lloc web extern), la Directiva (UE) 2019/882, fixa requisits d’accessibilitat comuns per a una llista de productes i serveis. Com que és una directiva, s’aplica a través de lleis nacionals: els estats membres les havien d’adoptar abans del 28 de juny del 2022 i aplicar-les a partir del 28 de juny del 2025. Des d’aquella data, un servei inclòs que s’ofereix a consumidors de la UE ha de complir els requisits a cada país on s’ofereix.

L’Acta conviu amb la Directiva (UE) 2016/2102, sobre l’accessibilitat dels llocs web i les aplicacions per a dispositius mòbils dels organismes del sector públic, que cobreix des de fa anys els webs i les aplicacions de les administracions. L’Acta europea d’accessibilitat porta expectatives semblants al sector privat, però només per als productes i serveis que enumera.

02Com s’aplica a Espanya

A Espanya, el títol I de la Llei 11/2023, de 8 de maig, transposa la Directiva (UE) 2019/882, al costat d’altres mesures de la UE. El text consolidat del títol I és vigent des del 28 de juny del 2025. La vigilància és autonòmica: cada comunitat autònoma, i les ciutats de Ceuta i Melilla, designa les autoritats que controlen el compliment dels requisits i apliquen el règim sancionador al seu territori (article 27.3). Si oferiu un servei en diverses comunitats autònomes, cal tenir en compte que el control es fa territori per territori.

Els webs i les aplicacions de les administracions segueixen una altra norma: el Reial decret 1112/2018, de 7 de setembre, sobre accessibilitat dels llocs web i aplicacions per a dispositius mòbils del sector públic, que transposa la Directiva (UE) 2016/2102. S’aplica a l’Administració General de l’Estat, a les administracions autonòmiques i locals i al sector públic institucional. Una empresa que construeix el portal d’un ens local treballa, per tant, amb aquest reial decret, i no amb la Llei 11/2023.

03Quins serveis digitals hi entren

L’article 2.2 de la directiva enumera els serveis inclosos quan es presten a consumidors:

• Serveis de comerç electrònic: serveis prestats a distància, mitjançant webs i aplicacions mòbils, a petició d’un consumidor i amb vista a celebrar un contracte de consum. A la pràctica, qualsevol botiga en línia o procés de reserva que ven a consumidors.
• Serveis bancaris per a consumidors: contractes de crèdit, serveis de pagament i comptes de pagament, diner electrònic i determinats serveis d’inversió per a consumidors.
• Elements dels serveis de transport aeri, per autobús, ferroviari i per vies navegables de passatgers: webs, aplicacions mòbils, bitllets electrònics i serveis d’emissió de bitllets, informació de viatge, inclosa la informació en temps real, i terminals d’autoservei interactius. En el transport urbà, suburbà i regional, només hi entren els terminals d’autoservei.
• Serveis de comunicacions electròniques i serveis que donen accés a serveis de comunicació audiovisual, com les aplicacions i les interfícies dels proveïdors de reproducció en línia i de televisió.
• Llibres electrònics i el programari específic.

L’Acta també cobreix productes, com ordinadors i sistemes operatius, telèfons intel·ligents, terminals de pagament, caixers automàtics, màquines d’emissió de bitllets i de facturació, i lectors de llibres electrònics. Si desenvolupeu programari per a aquest maquinari, els requisits del producte us arriben a través del client.

Els serveis oferts només a empreses en queden fora, tot i que molts clients empresarials ja demanen el mateix nivell en la contractació. Un portal de clients que serveix tant consumidors com empreses hi entra pel que fa a l’ús dels consumidors.

04L’exempció de les microempreses

Les microempreses que presten serveis estan exemptes dels requisits d’accessibilitat per a aquests serveis (article 4.5). La directiva defineix la microempresa com la que ocupa menys de 10 persones i té un volum de negoci anual, o un balanç general anual, que no supera els 2 milions d’euros. L’exempció només cobreix serveis. Una empresa petita que introdueix al mercat productes inclosos continua havent de complir els requisits dels productes.

L’exempció s’aplica al prestador, no al servei. Quan una empresa més gran té una botiga en línia construïda per una agència petita, la botiga hi entra.

05Què volen dir els requisits per a un web o una aplicació

L’annex I fixa els requisits. Per als serveis, el nucli és que els webs, les aplicacions en línia relacionades i les aplicacions mòbils es facin accessibles de manera coherent i adequada, perquè siguin «perceptibles, operables, comprensibles i robustos». Aquests quatre principis venen de les pautes d’accessibilitat per al contingut web (WCAG) i es tradueixen en comprovacions concretes:

• Perceptible: alternatives textuals per a les imatges, subtítols per als vídeos, contrast de color suficient i contingut que s’adapta a una pantalla petita o a un zoom elevat sense perdre informació.
• Operable: totes les funcions es poden fer servir amb el teclat, el focus és visible i segueix un ordre lògic, ningú no queda atrapat en un diàleg i els límits de temps es poden ampliar.
• Comprensible: etiquetes i instruccions clares, missatges d’error que diuen què ha fallat i com s’arregla, i una navegació previsible.
• Robust: una semàntica correcta, perquè els lectors de pantalla i altres tecnologies de suport identifiquin cada control, el seu nom, la seva funció i el seu estat.

Alguns serveis tenen requisits específics afegits. Els serveis de comerç electrònic han de fer accessibles les funcions d’identificació, seguretat i pagament, i transmetre la informació d’accessibilitat dels productes venuts quan la proporcioni l’operador econòmic responsable. Els serveis bancaris per a consumidors també han de fer accessibles els mètodes d’identificació, les signatures electròniques, les funcions de seguretat i els serveis de pagament, i oferir informació comprensible sense superar el nivell B2 del Marc europeu comú de referència per a les llengües.

Els prestadors de serveis també han d’explicar com compleix el servei els requisits. L’annex V demana aquesta informació en les condicions generals o en un document equivalent, disponible en formats accessibles. Moltes organitzacions la publiquen com a declaració d’accessibilitat i l’enllacen des del peu de pàgina i les condicions.

Normes: EN 301 549 i WCAG

Es presumeix que els productes i serveis conformes amb normes harmonitzades publicades al Diari Oficial compleixen els requisits que aquestes normes cobreixen (article 15). La norma europea d’accessibilitat dels productes i serveis TIC és l’EN 301 549. La versió 3.2.1 és la norma harmonitzada de la Directiva (UE) 2016/2102 i, per al contingut web, incorpora els criteris d’èxit de les WCAG 2.1 dels nivells A i AA.

S’estan elaborant normes harmonitzades específiques de l’Acta europea d’accessibilitat a partir d’un encàrrec de normalització de la Comissió; comproveu quines referències s’han publicat abans de basar-vos en la presumpció de conformitat. En qualsevol cas, l’EN 301 549 és la referència que fan servir avui autoritats, auditors i clients. Les WCAG 2.2, recomanació del W3C des de l’octubre del 2023, afegeixen criteris com la mida mínima dels elements interactius i l’autenticació accessible. Construir avui amb les WCAG 2.2 de nivell AA cobreix les WCAG 2.1 i us prepara per a la propera versió de la norma.

06Càrrega despropor­cionada i alteració fonamental

L’article 14 preveu dues excepcions. Un requisit no s’aplica en la mesura que complir-lo alteraria de manera fonamental la naturalesa bàsica del servei, o imposaria una càrrega desproporcionada al prestador. Totes dues són estretes:

• El prestador ha de fer la valoració ell mateix, d’acord amb els criteris de l’annex VI, i documentar-la.
• Un prestador que rep finançament d’altres fonts per millorar l’accessibilitat no pot al·legar una càrrega desproporcionada.
• Els prestadors de serveis renoven la valoració de la càrrega desproporcionada quan el servei canvia, quan ho demanen les autoritats i, en tot cas, com a mínim cada cinc anys.
• Els prestadors que es basen en l’excepció n’han d’informar les autoritats de vigilància del mercat dels estats membres afectats. Les microempreses n’estan exemptes.

Una excepció cobreix el requisit concret que és desproporcionat, no tot el servei. Tracteu-la com a últim recurs: la majoria de barreres venen de components i continguts que costen poc d’arreglar si es detecten aviat.

07Períodes transitoris

L’article 32 preveu períodes transitoris. Els dos primers són obligatoris per als estats membres; el tercer és opcional:

• Fins al 28 de juny del 2030, els prestadors de serveis poden continuar prestant els seus serveis amb productes que utilitzaven legalment per a serveis similars abans del 28 de juny del 2025.
• Els contractes de serveis acordats abans del 28 de juny del 2025 poden continuar sense canvis fins que vencin, però no més de cinc anys a partir d’aquella data.
• Si la llei nacional ho permet, els terminals d’autoservei utilitzats legalment abans del 28 de juny del 2025 poden continuar en ús fins al final de la seva vida útil econòmica, però no més de 20 anys després de la seva posada en servei.

Aquests períodes protegeixen el maquinari i els contractes existents. No ajornen els requisits per a un web o una aplicació que modifiqueu, torneu a llançar o oferiu a clients nous. Comproveu les regles transitòries exactes de cada llei nacional, també les de la Llei 11/2023.

08Lleis nacionals als mercats on treballem

La vigilància del mercat i les sancions són nacionals. Cada estat membre designa les seves autoritats i fixa sancions que han de ser efectives, proporcionades i dissuasives. Per a una empresa que ofereix serveis a consumidors en diversos països, aquests són els principals actes de transposició als mercats on treballem:

09L’accessi­bilitat com a pràctica d’enginyeria

La majoria de problemes d’accessibilitat no són decisions de disseny. Són el resultat de components construïts sense semàntica, continguts publicats sense alternatives i ginys de tercers que ningú no ha provat. Per això una auditoria just abans de la posada en marxa decep: troba desenes de problemes que costen poc de prevenir i molt d’arreglar tard. El que funciona és tractar l’accessibilitat com la seguretat, com una propietat del procés de lliurament.

• Un sistema de disseny accessible. Botons, formularis, diàlegs, menús, pestanyes i taules de dades es construeixen una vegada amb una semàntica correcta, suport de teclat i gestió del focus, es proven amb lectors de pantalla i es reutilitzen arreu. Els colors es comproven pel contrast en els temes clar i fosc.
• Una definició de fet que inclou l’accessibilitat. Cada història d’usuari indica els criteris d’acceptació per a l’ús amb teclat, les etiquetes i la gestió d’errors, i qui revisa els comprova com qualsevol altre requisit.
• Comprovacions automàtiques en el procés de publicació. Els analitzadors basats en regles s’executen a cada compilació i bloquegen les regressions. Només troben una part dels problemes, com etiquetes que falten, contrast i codi no vàlid, de manera que complementen les proves manuals i no les substitueixen mai.
• Proves manuals fetes per persones que coneixen les tecnologies de suport. Només teclat, lectors de pantalla a l’ordinador i al mòbil, zoom fins al 400 per cent i moviment reduït, en els recorreguts crítics: inici de sessió, cerca, compra, pagament i gestió del compte.
• Proves amb persones amb discapacitat en els recorreguts que més importen, abans de publicar i després dels canvis grans.
• Components de tercers sota contracte. Ginys de pagament, proveïdors d’identitat, assistents de xat, bàners de galetes, mapes i reproductors de vídeo formen part del vostre servei. Demaneu als proveïdors un informe de conformitat d’accessibilitat i proveu-los en el vostre context.
• Continguts i documents. Les persones que editen aprenen a escriure textos alternatius, encapçalaments i textos d’enllaç. Els PDF que necessita la clientela, com contractes i factures, s’etiqueten o s’ofereixen en un format alternatiu accessible.

Així construïm programari empresarial i portals de clients: les comprovacions d’accessibilitat s’executen en el procés de publicació, i cada versió genera l’evidència per a la declaració d’accessibilitat i per a les preguntes de clients i autoritats. El mateix val per als assistents d’atenció al públic i els portals en plataformes com Salesforce: la plataforma aporta peces accessibles, i els components i continguts a mida decideixen si el resultat continua sent accessible.

10Un pla pràctic

1. 01Inventarieu els vostres serveis. Llisteu per país els webs, les aplicacions, els terminals i els documents adreçats a consumidors, i decidiu per a cadascun si hi entra. Documenteu-ne el raonament, també per als serveis que considereu fora de l’abast.
2. 02Mesureu la situació actual. Feu una avaluació experta amb l’EN 301 549 en els recorreguts crítics, combinada amb anàlisis automàtiques de tot el lloc. Prioritzeu per l’impacte en les persones usuàries, no pel nombre de troballes.
3. 03Corregiu a l’origen. Arregleu primer els problemes del sistema de disseny i dels components compartits, perquè cada correcció arribi a totes les pàgines que els fan servir.
4. 04Publiqueu la informació. Expliqueu com compleix el servei els requisits en les vostres condicions o en una declaració d’accessibilitat, amb un punt de contacte per a comentaris, i mantingueu-la al dia.
5. 05Integreu-ho en el lliurament. Criteris d’acceptació, comprovacions automàtiques, guions de proves manuals i un control abans de publicar per als recorreguts crítics.
6. 06Governeu els proveïdors. Afegiu requisits i evidències d’accessibilitat als contractes amb agències, plataformes i ginys.
7. 07Documenteu les excepcions. Si us acolliu a la càrrega desproporcionada, deixeu per escrit la valoració, informeu l’autoritat quan calgui i planifiqueu-ne la revisió.

11Què cal seguir

• La publicació de normes harmonitzades de l’Acta europea d’accessibilitat, inclosa una revisió de l’EN 301 549, i la seva publicació al Diari Oficial.
• Les orientacions i les primeres actuacions de control de les autoritats de vigilància de cada país, i a Espanya de cada comunitat autònoma, on oferiu serveis.
• Els canvis en les regles transitòries nacionals i en les autoritats designades per a sectors concrets, com la banca i el transport.

La Comissió Europea manté una pàgina de síntesi sobre l’Acta europea d’accessibilitat (obre un lloc web extern). Dateu cada nota interna que n’escriviu: la pràctica nacional encara s’està definint.