Les organitzacions internacionals poques vegades despleguen la IA generativa en un sol país. El Reglament d’intel·ligència artificial (RIA) fixa un marc únic, però les autoritats de protecció de dades, la representació del personal i els supervisors sectorials continuen sent diferents a cada estat membre, i també ho són les llengües en què està escrit el vostre coneixement.
A Espanya, la llista d’autoritats de la Comissió Europea esmenta l’AESIA, la designació de la qual com a autoritat està pendent d’adopció definitiva (situació a 6 de novembre del 2026), i el projecte de llei orgànica per al bon ús i la governança de la intel·ligència artificial és en tràmit al Congrés dels Diputats, sense aprovar. A Catalunya, a més, la documentació interna sovint conviu en català i en castellà, i la recuperació i l’avaluació s’han de provar en totes dues llengües.
Ho tenim en compte des de la fase de descoberta: recuperació i avaluació per a cada llengua, residència de les dades fixada per a cada cas d’ús, i registres i documentació que responen a les preguntes de cada país sense un sistema separat per a cadascun. Els projectes finançats pel programa Europa Digital sovint demanen exactament aquest tipus de disseny reutilitzable i documentat.