Factura electrònica obligatòria entre empreses: el calendari espanyol, Verifactu i Peppol

01On som a la tardor del 2026

L’article 12 de la Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses, va establir l’obligació d’expedir factura electrònica en les operacions entre empresaris i professionals. El Reial decret 238/2026, de 25 de març (obre un lloc web extern), que la desplega, és vigent des del 20 d’abril del 2026, però l’aplicació depèn d’una ordre ministerial: l’Ordre HAC/1028/2026, de 2 d’octubre, que regula la solució pública de facturació electrònica de l’Agència Tributària. Aquesta ordre va entrar en vigor el 6 d’octubre del 2026, i aquell dia van començar a córrer els terminis.

D’aquí surten dues dates. Els empresaris i professionals amb un volum d’operacions superior a 8 milions d’euros l’any natural anterior hauran d’emetre factures electròniques a partir del 6 d’octubre del 2027; tots els altres, a partir del 6 d’octubre del 2028. Durant els primers dotze mesos, el primer grup ha d’acompanyar la factura electrònica d’una versió en PDF llegible, tret que el destinatari accepti el format original. L’Agència Tributària ha de posar la solució pública a disposició de les empreses obligades com a mínim dos mesos abans de la primera data, és a dir, com a molt tard el 6 d’agost del 2027.

02Què compta com a factura electrònica

La factura electrònica de l’obligació és una factura estructurada: un fitxer que el programari pot llegir sense interpretació humana. Un PDF, una factura en paper escanejada o un document de text no ho són, encara que arribin per correu electrònic. El reial decret admet Facturae, EDIFACT i les sintaxis de la norma europea EN 16931 (UBL i CII). Una factura estructurada pot portar un PDF adjunt perquè la llegeixin les persones; el que compta són les dades estructurades.

L’obligació s’aplica quan el destinatari és un empresari o professional amb la seu, un establiment permanent o el domicili a Espanya. Les factures simplificades en queden exceptuades, i les factures a particulars no hi entren. Per a un grup amb societats en diversos països, això vol dir que cada societat espanyola emissora ha de revisar els seus fluxos de facturació a clients establerts a Espanya, a més de les regles dels altres països on factura.

03Plataformes privades, solució pública i Peppol

El model espanyol combina dues peces. Les plataformes privades d’intercanvi de factures electròniques transporten les factures entre emissor i destinatari, i n’envien una còpia fidel en UBL a la solució pública de facturació electrònica de l’Agència Tributària. La solució pública, al seu torn, ha d’estar a disposició de les empreses obligades. El resultat és que l’Agència Tributària rep les dades de les factures entre empreses, sigui quin sigui el canal.

Peppol hi té un paper concret. És una xarxa internacional i un conjunt d’especificacions per intercanviar documents comercials, governada per OpenPeppol, una associació sense ànim de lucre amb seu a Brussel·les. Segueix un model de quatre cantonades: el vostre ERP lliura la factura al vostre punt d’accés, que la transmet al punt d’accés del client, que la passa al sistema del client. El reial decret considera vàlids els missatges Peppol BIS entre plataformes privades, però Espanya no figura a la llista d’autoritats Peppol d’OpenPeppol i Peppol no és el canal oficial espanyol. Per a una empresa que ja factura per Peppol en altres països, pot ser una de les vies entre plataformes privades; la còpia a la solució pública continua sent part del circuit.

• Identificació: emissor i destinatari han d’estar identificats correctament a la plataforma o la xarxa que s’utilitzi, amb el NIF i els tipus de document que poden rebre. Una identificació que falta o és errònia és un motiu freqüent perquè les factures no arribin.
• Validació: les plataformes comproven les factures amb les regles del format. Una factura que no les supera es rebutja abans d’arribar al client.
• Estat de l’entrega: la xarxa confirma l’entrega tècnica. Les respostes comercials, com acceptada, rebutjada o pagada, són missatges separats i depenen del que admetin totes dues parts.

04Verifactu: una obligació diferent

Verifactu no és la factura electrònica entre empreses. El Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre, fixa els requisits dels sistemes informàtics de facturació: el programari amb què expediu les factures, siguin electròniques o en paper. Amb la redacció del Reial decret llei 15/2025, de 2 de desembre, els contribuents de l’impost sobre societats han de tenir els sistemes adaptats abans de l’1 de gener del 2027, i la resta de contribuents obligats abans de l’1 de juliol del 2027. Les especificacions tècniques són a l’Ordre HAC/1177/2024.

Les dues obligacions toquen el mateix sistema, però amb calendaris i requisits diferents. Un projecte que adapta l’ERP o el programari de facturació per a Verifactu el 2027 hauria de preveure ja la connexió amb una plataforma de factura electrònica per a l’octubre del 2027 o del 2028, en lloc de fer dues intervencions separades.

05Factures a les administracions: FACe i e-FACT

La factura electrònica a les administracions públiques ja és obligatòria des de fa anys per la Llei 25/2013, de 27 de desembre. Hi estan obligades, entre altres, les societats anònimes i limitades, les persones jurídiques sense nacionalitat espanyola, els establiments permanents de no residents i les unions temporals d’empreses; les administracions poden excloure les factures de fins a 5.000 euros. Les factures entren pel punt general d’entrada de factures electròniques que correspongui.

Per a l’Administració General de l’Estat i les administracions que s’hi han adherit, el punt d’entrada és FACe. Per a la Generalitat de Catalunya, el seu sector públic i les administracions catalanes, és e-FACT, el servei del Consorci AOC designat per l’Acord de Govern 151/2014, d’11 de novembre. Les factures es poden encaminar entre e-FACT i FACe. Una empresa que factura a clients privats i a organismes públics necessita, per tant, totes dues sortides en el mateix circuit.

06El marc de la UE

Dos textos de la UE emmarquen les normes nacionals. La Directiva 2014/55/UE (obre un lloc web extern) obliga els poders adjudicadors a acceptar factures electròniques que segueixin la norma EN 16931; per això la facturació a l’administració es va fer electrònica primer a la majoria de països. El paquet de l’IVA a l’era digital (ViDA), amb la Directiva (UE) 2025/516 del Consell (obre un lloc web extern), es va adoptar l’11 de març del 2025 i va entrar en vigor el 14 d’abril del 2025. Des d’aleshores, els estats membres poden exigir la factura electrònica nacional sense demanar abans una excepció a la UE. A partir de l’1 de juliol del 2030, la factura electrònica i la comunicació digital de dades són obligatòries per als lliuraments intracomunitaris entre empreses, i com a molt tard l’1 de gener del 2035 els sistemes nacionals de comunicació en temps real s’han d’alinear amb el model de la UE.

Fins aleshores, cada país avança al seu ritme i amb la seva arquitectura. Alguns fan servir Peppol, d’altres una plataforma nacional que valida cada factura, d’altres una combinació. Per a un grup que factura en diversos països, això vol dir un sol disseny d’integració amb diverses sortides.

07Connectar l’ERP: on els projectes avancen o s’encallen

Enviar una primera factura electrònica per una plataforma pot ser cosa d’una tarda. Fer-hi passar tota la facturació sense feina manual demana disseny. L’esforç és a les dades mestres, la validació, la recepció i l’arxiu, no a la plataforma.

• Primer, les dades mestres. Cada client necessita un NIF, una adreça i un identificador correctes, i cada article una unitat de mesura i una categoria d’IVA que corresponguin als codis que espera el format. Comproveu com està identificat cada client abans del primer enviament, i mantingueu la comprovació activa, perquè les empreses canvien de proveïdor.
• Valideu abans d’enviar. Apliqueu dins del vostre procés les mateixes regles que aplica la plataforma, de manera que una factura rebutjada es detecti i es corregeixi a l’ERP, i no setmanes després per un client que no l’ha rebut mai.
• Dissenyeu la recepció. Les factures estructurades es poden casar automàticament amb el proveïdor, la comanda i l’albarà, i passar a aprovació només quan alguna cosa no quadra. És aquí on hi ha la major part del guany. Les factures que encara arribin en paper o en PDF, per exemple de proveïdors estrangers, poden entrar al mateix flux amb el processament de documents.
• Conserveu l’original. El fitxer estructurat que heu enviat o rebut és la factura. Arxiveu-lo sense canvis, amb l’evidència d’entrega, durant el termini legal de conservació, i assegureu-vos que es pugui trobar i llegir en una inspecció.
• Superviseu el flux. Els enviaments fallits, els rebuigs i les factures pendents d’aprovació han d’estar en un tauler amb una persona responsable, no en una bústia de correu.

A Odoo, la feina sol ser sobretot de configuració, dades mestres i fluxos d’aprovació; comproveu amb el vostre partner què cobreix la localització espanyola en la versió que feu servir. En entorns SAP, l’elecció sol ser entre les eines pròpies de SAP per a documents electrònics i una integració amb una plataforma externa; totes dues necessiten la mateixa atenció a les dades mestres i a la gestió d’errors. Quan facturen diversos ERP, una botiga en línia i el sistema central d’un grup, una capa d’integració compartida manté formats, validació i supervisió en un sol lloc en lloc de repetir-los a cada sistema.

08Un pla pràctic

1. 01Inventarieu cada flux de facturació. Quins sistemes emeten i reben factures i factures rectificatives, en quins països i per quins canals, incloses botigues en línia, facturació de subscripcions i operacions entre societats del grup.
2. 02Situeu cada societat al calendari. Comproveu el volum d’operacions de l’any anterior per saber si li toca l’octubre del 2027 o el del 2028, i quina data de Verifactu li correspon.
3. 03Trieu el model de plataforma. La que ofereix el vostre ERP, un proveïdor especialitzat o una capa d’integració compartida per a diversos sistemes. Decidiu-ho segons els volums, els documents a més de les factures i els països on factureu.
4. 04Poseu en ordre les dades mestres. NIF, identificadors, unitats i categories d’IVA de clients, proveïdors i articles.
5. 05Proveu amb clients i proveïdors reals. Intercanvieu factures amb els principals abans del canvi, i comproveu com processen les vostres els seus sistemes.
6. 06Automatitzeu la recepció. Conciliació, aprovació i comptabilització, amb les excepcions adreçades a persones.
7. 07Arxiveu, superviseu i prepareu el 2030. Conserveu els originals estructurats i l’evidència d’entrega, doneu un responsable als missatges fallits i dissenyeu els fluxos de dades perquè serveixin també per a la factura electrònica intracomunitària i per a les obligacions dels altres països on opereu.

09Què cal seguir

• La posada en servei de la solució pública de l’Agència Tributària i les seves especificacions tècniques, abans del 6 d’agost del 2027.
• Qualsevol canvi en les dates de Verifactu i de la factura electrònica entre empreses.
• L’aplicació nacional del paquet ViDA, inclòs quins països estenen l’obligació del 2030 a les operacions nacionals.
• El desplegament a França i el final dels períodes transitoris alemanys el 2027 i el 2028, si factureu en aquests països.
• Les noves versions de Peppol BIS Billing 3.0 i de les regles de validació, si feu servir Peppol entre plataformes privades o en altres països.

La regulació de la factura electrònica es mou en gairebé tots els països on treballem. Dateu cada nota interna que n’escriviu i consulteu les fonts oficials abans de cada decisió de disseny.