Els termes de la IA, el programari i la normativa digital.

Programari que fa servir un model de llenguatge per planificar i executar passos cap a un objectiu, com ara consultar un registre, omplir un formulari o cridar una API. Un agent actua dins dels permisos i les eines que se li donen, i cada pas es pot registrar.

Un resultat de la IA que sona segur però que no recolzen les fonts ni els fets. Es redueix, però no s’elimina, basant les respostes en fonts recuperades, exigint citacions, permetent que el sistema digui que no ho sap i mesurant-ne la freqüència en l’avaluació.

Proves sistemàtiques d’un sistema d’IA amb un conjunt de referència de preguntes o documents i uns criteris acordats, com la correcció, la base en les fonts, la completesa i la negativa a respondre quan no se sap la resposta. L’avaluació es fa abans de la posada en marxa i cada vegada que canvien el model, les instruccions o les dades.

Una cerca pel significat i no per les paraules exactes. El text es converteix en vectors numèrics (embeddings), i el sistema troba els fragments amb vectors propers als de la pregunta. A la pràctica se sol combinar amb la cerca per paraules clau, perquè els codis, els noms i els números d’article necessiten una coincidència exacta.

Una plataforma de dades que guarda les dades en formats oberts de fitxers i de taules sobre un emmagatzematge d’objectes de baix cost, com un data lake, i hi afegeix funcions de magatzem de dades: transaccions, esquemes, control d’accés i SQL. Ho fan possible formats de taula oberts com Apache Iceberg i Delta Lake.

Un patró en què el sistema primer recupera fragments rellevants de fonts aprovades, com procediments, instruccions internes o expedients, i després fa que el model de llenguatge respongui només a partir d’aquests fragments. La resposta pot citar el document i l’apartat, i els drets d’accés de la persona usuària es respecten en el moment de la recuperació.

Les pràctiques que mantenen fiables en producció els sistemes d’aprenentatge automàtic i de models de llenguatge: control de versions de models, instruccions i dades, avaluació automatitzada, pipelines de desplegament i seguiment de la qualitat, el cost i la latència.

Una xarxa neuronal entrenada amb quantitats molt grans de text per predir la paraula següent. Pot redactar, resumir, classificar i extreure text en moltes llengües, però no és una base de dades de fets: si no es basa en les vostres pròpies fonts, pot donar respostes ben formulades que són errònies.

Un disseny en què una persona revisa, corregeix o aprova un resultat de la IA abans que tingui efecte. Per als sistemes d’IA d’alt risc, el Reglament d’intel·ligència artificial exigeix una supervisió humana efectiva per part de persones amb la competència i l’autoritat per intervenir.

Llegir i classificar documents com formularis, factures, certificats i cartes escanejades, i extreure’n dades, combinant el reconeixement de text, l’anàlisi de la maquetació i els models de llenguatge. Cada valor extret porta un grau de confiança, i els valors per sota del llindar passen a una persona perquè els revisi.

Un conjunt de dades gestionat com un producte: té una persona responsable, un esquema documentat, indicadors de qualitat publicats, unes regles d’accés clares i uns terminis d’actualització acordats, perquè altres equips el puguin fer servir sense preguntar com s’ha construït.

Controls al voltant d’un model de llenguatge que en mantenen l’ús dins dels límits acordats: comprovacions de les entrades i les sortides, restriccions de temes, emmascarament de dades personals, comprovació de permisos abans de cridar una eina i passos d’aprovació per a les accions amb conseqüències.

Un enfocament en què primer es dissenya i s’acorda la interfície d’un sistema, normalment com una especificació OpenAPI o AsyncAPI, i després es desenvolupa. Altres sistemes, socis i interfícies d’usuari s’hi integren mitjançant API documentades i versionades, en lloc d’accedir directament a la base de dades.

Una arquitectura en què els sistemes publiquen esdeveniments, fets com «sol·licitud rebuda» o «lectura de comptador validada», en un intermediari de missatges, i altres sistemes hi reaccionen al seu ritme. Desacobla els sistemes, de manera que un pot canviar o fallar sense aturar els altres.

La família de normes IEC (IEC 61970, IEC 61968 i IEC 62325) que descriu les xarxes elèctriques, els actius i la comunicació de mercat en un sol model de dades compartit. Els gestors de xarxa la fan servir perquè els sistemes de planificació, d’operació i de mercat descriguin la xarxa de la mateixa manera.

Un model de seguretat en què no es confia en cap persona usuària, dispositiu ni servei per la seva ubicació a la xarxa. Cada petició s’autentica, s’autoritza i s’avalua segons la identitat, l’estat del dispositiu i el context, i l’accés es limita al que la tasca necessita.

L’estàndard obert de dades per al modelatge de la informació de la construcció (BIM), publicat per buildingSMART i com a ISO 16739-1. La versió IFC 4.3 hi afegeix les infraestructures: ferrocarril, carreteres, ports, vies navegables i ponts, perquè les dades dels actius passin del disseny a la construcció i l’operació sense tornar-les a introduir.

Un entorn al núvol preparat, amb l’estructura de comptes o subscripcions, la identitat, la xarxa, les polítiques, els registres i la base de seguretat a punt abans que hi arribi la primera càrrega de treball. Fa més ràpid cada projecte posterior i manté uniformes els controls.

Una llista llegible per màquina dels components i les dependències d’un programari, normalment en format SPDX o CycloneDX. Mostra ràpidament si una vulnerabilitat publicada us afecta. El Reglament de ciberresiliència obliga els fabricants a elaborar-ne una per als seus productes.

Serveis al núvol en què la ubicació de les dades, l’operació del servei i la jurisdicció que s’hi aplica queden sota control europeu o nacional. Les definicions varien: alguns esquemes nacionals, com SecNumCloud a França, hi afegeixen requisits explícits de protecció davant del dret de fora de la UE.

Una manera de substituir un sistema heretat pas a pas. Es col·loca una façana davant del sistema antic, les funcions passen d’una en una a serveis nous situats darrere, i el sistema antic es retira quan ja no s’hi encamina res. Evita un sol canvi d’alt risc.

Una plataforma allotjada al núvol per construir i executar integracions, amb connectors preparats, correspondència de dades, orquestració i monitoratge en un sol lloc. SAP Integration Suite i MuleSoft en són exemples.

Una representació digital d’un actiu, un procés o una xarxa física que es manté sincronitzada amb les dades de l’objecte real. Serveix per seguir-ne l’estat, provar canvis abans de fer-los i planificar el manteniment. Un model 3D sense dades en temps real no és una rèplica digital.

Un patró d’arquitectura industrial en què un intermediari d’esdeveniments central conté l’estat actual de la planta, organitzat per centre, àrea, línia i màquina. Els sistemes hi publiquen i s’hi subscriuen, en lloc de connectar-se l’un amb l’altre un per un.

La directiva de la UE que exigeix que determinats productes i serveis siguin accessibles per a les persones amb discapacitat, com el comerç electrònic, la banca per a consumidors, els llibres electrònics i els webs, les aplicacions i els bitllets electrònics dels serveis de transport de viatgers. S’aplica mitjançant lleis nacionals des del 28 de juny del 2025; a Espanya, mitjançant el títol I de la Llei 11/2023.

L’autoritat administrativa independent d’àmbit estatal en matèria de protecció de dades. És l’autoritat competent per a totes les empreses privades a tot Espanya, també a Catalunya, i per al sector públic estatal, i és qui sanciona l’incompliment de la norma de galetes de la Llei 34/2002 (LSSI-CE).

L’entitat de dret públic l’estatut de la qual aprova el Reial decret 729/2023, amb funcions de supervisió, assessorament, sensibilització i formació en IA, i amb seu a la Corunya. La Comissió Europea la indica com a autoritat d’Espanya per al Reglament d’intel·ligència artificial, però la designació està pendent d’adopció definitiva (situació a 6 de novembre del 2026).

L’autoritat de protecció de dades per als tractaments del sector públic català (Llei 32/2010, de l’1 d’octubre): la Generalitat, els ens locals i els seus organismes i empreses, les entitats privades que presten serveis públics, per a aquests tractaments, i les universitats catalanes. Les empreses privades que actuen pel seu compte depenen de l’AEPD.

Una aplicació de cartera, prevista pel Reglament eIDAS revisat, en què les persones poden guardar les seves dades d’identitat i acreditacions com títols o permisos, compartir només el que un servei necessita i signar documents. Cada estat membre ha d’oferir com a mínim una cartera, i molts serveis públics i privats l’hauran d’acceptar.

La plataforma comuna d’identificació, autenticació i signatura electrònica del sector públic administratiu estatal (Ordre PRE/1838/2014), que permet identificar-se electrònicament davant les administracions públiques. Té les modalitats Cl@ve Móvil, Cl@ve PIN, Cl@ve Permanente i Cl@ve Firma.

La directiva de la UE sobre la resiliència física i organitzativa de les entitats crítiques d’onze sectors, com l’energia, el transport, la salut, l’aigua potable i les infraestructures digitals. Els estats membres identifiquen les seves entitats crítiques com a molt tard el 17 de juliol del 2026; després, aquestes entitats avaluen els riscos i prenen mesures de resiliència.

El servei del Consorci d’Administració Oberta de Catalunya (Consorci AOC) que és el punt general d’entrada de factures electròniques per a la Generalitat, el seu sector públic i les administracions catalanes (Acord de Govern 151/2014, d’11 de novembre). Les factures es poden encaminar entre l’e-FACT i FACe.

El marc que regula la interoperabilitat en l’àmbit de l’administració electrònica a Espanya, aprovat pel Reial decret 4/2010, de 8 de gener, i en vigor. Els sistemes que intercanvien dades i documents amb les administracions l’han de tenir en compte.

El marc de seguretat dels sistemes d’informació del sector públic a Espanya, regulat pel Reial decret 311/2022, de 3 de maig. També s’aplica als sistemes de les empreses privades que presten serveis o solucions al sector públic per contracte: els plecs n’han d’exigir la conformitat, i l’obligació arriba a la cadena de subministrament del contractista en la mesura que ho requereixi l’anàlisi de riscos.

El punt general d’entrada de factures electròniques de l’Administració General de l’Estat i de les administracions que s’hi han adherit. D’acord amb la Llei 25/2013, les societats anònimes i de responsabilitat limitada i les persones jurídiques sense nacionalitat espanyola, entre d’altres, han de facturar electrònicament a les administracions pel punt d’entrada que correspongui; a Catalunya, l’e-FACT.

La sèrie de normes internacionals per a la seguretat dels sistemes d’automatització i control industrial. Divideix una instal·lació en zones connectades per conductes, fixa nivells de seguretat i assigna responsabilitats als titulars dels actius, als integradors de sistemes i als proveïdors de productes.

La norma internacional per als sistemes de gestió de la seguretat de la informació. Una organització certificada té un sistema auditat per identificar els riscos de seguretat, triar els controls i millorar-los amb el temps. FromNine té la certificació ISO/IEC 27001.

La Llei 9/2017, de 8 de novembre, que regula la contractació pública a Espanya i transposa les directives 2014/23/UE i 2014/24/UE. Els contractes es liciten amb plecs de clàusules administratives particulars i de prescripcions tècniques, i els anuncis i els resultats es publiquen a la Plataforma de Contractació del Sector Públic, directament o per interconnexió.

La Llei 34/2002, d’11 de juliol. El seu article 22.2 exigeix un consentiment informat per guardar o recuperar dades als terminals de les persones usuàries, amb excepcions per a l’emmagatzematge purament tècnic o estrictament necessari per a un servei que s’ha demanat expressament, i l’article 10 enumera la informació general que han de publicar els prestadors de serveis establerts a Espanya.

La Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, que adapta el dret espanyol a l’RGPD i el completa, i que també garanteix drets digitals. Regula, entre altres qüestions, l’exercici dels drets de les persones interessades i l’àmbit de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades i de les autoritats autonòmiques.

La directiva de la UE sobre ciberseguretat de les entitats essencials i importants de sectors com l’energia, el transport, la salut, les infraestructures digitals i l’administració pública. Exigeix mesures de gestió del risc, seguretat de la cadena de subministrament i notificació d’incidents: una alerta primerenca en 24 hores i una notificació en 72 hores. S’aplica mitjançant lleis nacionals, que varien segons el país; a Espanya, la transposició és encara un avantprojecte de llei (situació a 6 de novembre del 2026).

Les pautes del W3C per a un contingut web accessible, organitzades en criteris de conformitat de nivell A, AA i AAA. El nivell AA és l’objectiu habitual en la contractació i en la legislació; la versió actual és la WCAG 2.2, i la norma europea EN 301 549 es basa en aquestes pautes. A Espanya, el Reial decret 1112/2018 s’aplica als webs i les aplicacions del sector públic.

Una xarxa internacional i un conjunt d’especificacions per intercanviar documents empresarials estructurats, com factures i comandes, mitjançant punts d’accés certificats. A Espanya, Peppol no és el canal de la factura electrònica obligatòria entre empresaris i professionals: els missatges Peppol BIS són vàlids entre plataformes privades d’intercanvi, i Espanya no té cap autoritat Peppol.

La plataforma estatal de contractació pública (article 347 de la LCSP), que gestiona la Direcció General del Patrimoni de l’Estat i on s’allotgen els perfils de contractant del sector públic estatal. Les comunitats autònomes poden tenir serveis propis, però hi han de publicar tots els anuncis de licitació i els resultats, directament o per interconnexió.

El portal únic dels perfils de contractant de tots els òrgans de contractació de Catalunya, interconnectat amb la Plataforma de Contractació del Sector Públic. Inclou eines com el Sobre digital i l’Oferta telemàtica (Ordre ECO/33/2023).

El reglament de la UE sobre intel·ligència artificial. Classifica els sistemes d’IA segons el risc: algunes pràctiques estan prohibides, els sistemes d’alt risc han de complir requisits de dades, documentació, supervisió humana i precisió, i alguns sistemes tenen obligacions de transparència. Les prohibicions s’apliquen des del 2 de febrer del 2025, les obligacions de transparència des del 2 d’agost del 2026 i les obligacions d’alt risc de l’annex III a partir del 2 de desembre del 2027, d’acord amb la modificació del 2026.

El reglament de la UE que fixa requisits de ciberseguretat per als productes amb elements digitals, maquinari i programari, que es comercialitzen a la UE. Els fabricants han de gestionar les vulnerabilitats durant el període de suport i notificar les que s’estan explotant activament a partir de l’11 de setembre del 2026; les obligacions principals s’apliquen a partir de l’11 de desembre del 2027.

El reglament de la UE sobre l’accés equitatiu a les dades i el seu ús, aplicable des del 12 de setembre del 2025. Dona a les persones usuàries de productes connectats accés a les dades que generen aquests productes, facilita el canvi entre serveis al núvol i de tractament de dades, i limita les clàusules contractuals abusives sobre l’intercanvi de dades.

El reglament de la UE sobre la resiliència operativa digital del sector financer, aplicable des del 17 de gener del 2025. Abasta la gestió del risc TIC, la notificació d’incidents, les proves de resiliència i la gestió dels proveïdors tercers de serveis TIC, inclosos els requisits contractuals i un registre d’informació.

El reglament de la UE sobre el tractament de dades personals, aplicable des del 25 de maig del 2018. Fixa principis com la limitació de la finalitat i la minimització de dades, drets per a les persones interessades i obligacions per als responsables i els encarregats del tractament, incloses les avaluacions d’impacte per als tractaments d’alt risc. A Espanya el completa la Llei orgànica 3/2018 (LOPDGDD).

El reglament de la UE sobre la interoperabilitat transfronterera dels serveis del sector públic. Els organismes públics han d’avaluar l’impacte en la interoperabilitat dels serveis públics digitals transeuropeus nous o modificats, i poden compartir i reutilitzar solucions d’interoperabilitat mitjançant un portal comú.

El sistema de la UE, creat en virtut del Reglament de la passarel·la digital única, amb què les autoritats públiques intercanvien proves oficials entre països a petició expressa d’una persona o una empresa, perquè no hagin d’aportar documents que l’administració ja té. Les obligacions s’apliquen des del 12 de desembre del 2023.

Els requisits dels sistemes informàtics de facturació dels contribuents amb domicili fiscal en territori comú (Reial decret 1007/2023, en la redacció del Reial decret llei 15/2025): els contribuents de l’impost sobre societats s’hi han d’haver adaptat abans de l’1 de gener del 2027, i la resta d’obligats, abans de l’1 de juliol del 2027. És una obligació diferent de la factura electrònica obligatòria entre empresaris i professionals, que s’aplica a partir del 6 d’octubre del 2027 per a les empreses amb un volum d’operacions superior a 8 milions d’euros i a partir del 6 d’octubre del 2028 per a la resta.